El Barça dels socis

Un dels aspectes que distingeix el Barça de la gran majoria d’entitats esportives, i que també el fa Més que un Club, és haver mantingut la propietat a les mans dels socis i sòcies. Aquest fet no s’hauria de tractar com quelcom simbòlic, sinó efectiu en tots els terrenys del Club.

Que el Club sigui propietat dels socis i sòcies implica que, d’acord amb els nous models de governança que la societat reclama i es van imposant, el club ha de poder-se dirigir “AMB” el soci, i no només “PER” al soci, i això vol dir implicar els socis i sòcies en la governabilitat del Club. No ja només des del punt de vista de la transparència, per tal de conèixer millor el que hi passa, sinó també de la participació, és necessari, doncs, crear els canals i eines adequats per integrar les propostes i idees dels socis i les sòcies.

Trobar el “com”, és a dir, la manera òptima de portar a terme aquesta vital actualització del model de gestió del Club no és un tema menor. La digitalització del Club és un aspecte necessàriament lligat a una modernització de la seva gestió; cal un nou sistema que permeti recollir i quantificar de manera ràpida l’opinió dels socis i sòcies, i també és necessari agilitzar i dotar de l’eficàcia requerida tant els processos de decisió com l’execució dels mateixos.

Des d’El Senyor Ramon creiem doncs, que cal evolucionar el model de gestió i de governança del Club dotant-lo de principis i eines lligats a la digitalització, la innovació, la transparència o la participació dels socis i sòcies en la presa de decisions i l’estratègia del Club. Volem un Barça que entri de ple al segle XXI en tots els sentits, superant estructures i maneres de fer que encara requereixen aquesta actualització.

El primer que cal aclarir per permetre aquesta agilitat, eficàcia i actualització és l’organigrama del Club, un organigrama on el soci estigui a dalt de tot, amb funcions clares i sense duplicitat ni d’òrgans ni de càrrecs, que permeti identificar fàcilment qui és el o la responsable de cada àmbit i per tant de portar a terme cada objectiu, per tal també d’assegurar un retiment de comptes fàcil i transparent.

El model de participació i decisió del soci no pot passar, per exemple, per una anacrònica Assemblea de Compromissaris que cal que superem i posem al dia. Les decisions avui dia no es prenen ja només presencialment, i menys amb un model rígid d’Assemblea per torns que impedeix el debat profund, divideix els socis i sòcies en dues categories: els que poden participar i opinar i els que no.

Hem de poder compaginar models de debat i presa de decisió presencials més rics, fluids i àgils, calen sistemes de participació electrònica, que ens permetin, al moment o en molt poc temps, saber l’opinió dels socis i sòcies, no només un dia a l’any en uns temes concrets, sinó cada vegada que es consideri oportú i sobre temes d’actualitat. És a través del vot electrònic que s’hauria de decidir per exemple quina és la samarreta de la temporada següent o si hi ha d’haver un canvi en l’escut o quin ha de ser el repartiment de les entrades per a les finals a les que arribin els diferents equips, per posar alguns exemples.

 La transparència és un principi reclamat per la societat a tots els estaments i institucions, sent a la vegada un detonant d’eficàcia ja que tensa les organitzacions en exposar-les a la fiscalització externa. Una entitat com el Barça ha de ser transparent, tant en l’organigrama com en la presa de decisions, en el seguiment de la gestió, en els canvis, en el retiment de comptes, i també en l’economia del Club, terreny que la tradició futbolística ha considerat i permès que sigui opac i fosc, com si hi hagués una excepció en el món dels grans clubs esportius per a un obscurantisme en pos d’una suposada eficàcia posterior.

Creiem que, amb els límits i excepcions de detall que el propi sentit comú ja ens indica, i que cal especificar, l’economia també ha de ser transparent, fins i tot en el món dels fitxatges. L’explicació detallada i la transparència acabarien amb la permanent sospita de corrupció o de poca claredat que hi ha en els traspassos de jugadors entre clubs, amb sovint més d’un intermediari les funcions dels quals són difícils d’identificar i descriure. La transparència en l’economia dels grans clubs de futbol pot ser una de les grans revolucions que permetin adaptar els clubs al nou segle i a les demandes de la societat.

 Les dades són el petroli del segle XXI. Aquesta frase que comencem a sentir en diversos àmbits tan públics com privats, obre la porta a tot el món de la gestió de les dades. Les dades són valor, tenen valor per si mateixes, el Big Data composat per les dades de tot tipus que genera el Barça, son una font de valor per treure conclusions, d’indicadors per a la gestió, de predicció, d’interpretació de l’opinió i comportament dels socis i sòcies… Al segle XXI no hi ha gestió moderna i eficaç sense gestió de dades, i el Barça, que ja ha iniciat aquest camí, ha de fer un pas més per ser-ne pioner.

Som el Barça, un dels millors clubs del món -o el millor- som Més que un Club, i la propietat és dels socis i de les sòcies. Per estar a l’alçada dels nous reptes del present i del futur, ens cal una gestió eficaç, moderna, digital i innovadora, i un model de governança obert, transparent i participatiu.

Signat per: El Senyor Ramon, el primer Think Tank del Barça.