En defensa de Quique Setién

Quique Setién va venir i va ser fitxat amb una idea concreta de joc, amb i per una filosofia més que no per la seva trajectòria. És la idea de joc que molts barcelonistes defensem, aquella associada amb Cruyff i Guardiola, de la possessió, la pressió avançada, el jugar a camp contrari i el joc ofensiu, on és igual que et facin gols perquè tu sempre n’has de fer més (Cruyff dixit).

Setién no ha enganyat a ningú, és exactament el que està intentant aplicar. Futbol de posició (basat en la possessió) amb línia de 5 al mig del camp, amb jugadors capaços de retenir la pilota i jugar-la, aquella defensa de 3 que rebrà gols segur però que es tracta de fer-ne més, una línia de 3 al davant amb Messi amb llibertat de moviments (també comptat entre els 5 migcampistes per quan baixa a recollir la pilota i jugar-la), i la pressió avançada per intentar recuperació ràpida.

L’error de naixement d’aquesta temporada va ser no portar Setién o algun entrenador de filosofia Barça ja a l’inici de temporada: sembla que tots (menys qui va prendre la decisió de mantenir-lo), sabíem que el cicle de Valverde al Barça havia acabat a Anfield Road, i aquests 6 mesos de prolongació agònica només han fet que incrementar el problema, esllanguir la plantilla i desdibuixar encara més un estil de joc que ens identifica.

A partir d’aquí, què és el que no rutlla amb Quique Setién? Doncs una multiplicitat de factors que, combinats, és una quimera canviar-los en un dia i a mitja temporada. D’entrada una plantilla que entrenava el mínim, acostumada a fer el que els hi sembla, amb un estat físic lamentable i d’edat mitjana avançada.

Ubicar la defensa de 3 després de molt temps del conservadorisme de Valverde, i amb jugadors lents o fora de forma com Umtiti, o poc acostumats com Sergi Roberto o Gerard Piqué, no és fàcil ni tasca d’un sol dia. El mig del camp de 5 ha d’entendre que no només és circular la pilota, sinó buscar la passada interior, aquella que tan bé sabien fer els Guardiola, Xavi o Iniesta. Actualment l’hem perdut perquè tot ho fa Messi, però per sort encara tenim jugadors com Arthur o De Jong que tenen capacitat per fer-la. I finalment una davantera apedaçada, amb un Griezmann que és tot voluntat però que ha d’assimilar tants canvis, un Ansu Fati a qui no es pot donar aquesta responsabilitat encara, i poca cosa més on mirar, i que en tot cas han d’aprendre que 1- no tot ho ha de fer Messi 2- la seva participació en la circulació de pilota ha de ser menor: son davanters i han de buscar la desmarcada o l’u contra u amb molta més freqüència.

Ajustar peces amb tant de vici acumulat, a mitja temporada i en tres partits, no es que sigui difícil, es que és impossible. Si defensem una filosofia de joc, hem de donar un marge, per petit que sigui, a Quique Setién, i veure si la plantilla el segueix o els vicis adquirits són una inèrcia massa gran… i si per tant cal mirar al vestidor, i no a la banqueta, per fer canvis.

Carles Agustí, membre d’El Senyor Ramon