Uns estatuts a l’alçada del “Més que un Club”

Tots els culers de cor i sentiment creiem que el “Més que un Clubencarna amb precisió quirúrgica allò que representa el FC Barcelona. Tot i així, malgrat l’aparent unanimitat que l’esmentat lema genera, l’essència, càrrega emocional i profunditat d’aquesta frase que tan bé ens agermana no ha aconseguit penetrar, com hauria de ser, dins la norma que regeix a l’entitat i als seus socis i sòcies, els seus estatuts. Vull fer constar que faig aquesta asseveració, en la meva condició d’advocat, tot entenent que l’àmplia majoria de socis i sòcies de l’entitat, per formació, en principi els costaria més arribar a la impactant conclusió emesa.

I el motiu pel qual hem arribat fins aquí és molt senzill. Les normes s’escriuen des del poder, dins processos liderats per Juntes Directives de torn que acaben escollint a juristes de renom, propers, que finalment acaben proposant regles o normes que tendeixen a enfortir el poder de les Juntes Directives en detriment dels drets dels socis i de les sòcies. És a dir, les normes s’escriuen portes endins per part d’alguns, i no portes enfora per part de tots, com hauria de ser.

Emesa l’asseveració i descrit el motiu, ve el desideràtum. El FC Barcelona, si vol continuar sent allò que avui és, necessita urgentment una reforma estatutària eminentment social; una reforma que tendeixi a enfortir els drets dels seus socis i sòcies; una reforma que permeti fer del Barça una entitat realment participativa; una reforma que introdueixi la tecnologia i la innovació amb l’objectiu que tots participem i controlem però que a l’hora faci possible que la resposta de la Junta Directiva als reptes que se li plantegen avui en dia sigui molt àgil. Un canvi estatutari que obligui sempre a preguntar, a tots, sobre aquells tres o quatre aspectes que els culers entenem com a pilars de l’entitat; un canvi que permeti inocular dins el Club valors tan positius com la sostenibilitat, la mediació o la meritocràcia, per citar només 3 exemples. Una transformació que faci un reconeixement de la nostra gent jove, com actors fonamentals per entendre i construir el present i el futur del Club. En resum, uns nous estatuts que blindin d’una vegada per totes el “Més que un Club” i la nostra naturalesa associativa. El Barça no necessita només uns estatuts. També necessita “Més que uns estatuts”, i ja anem tard per començar a construir-los.

 

Article escrit per Jaume Barroso López, membre d’El Senyor Ramon.